Media y Eventos
20/04/24 – Formación en Tenerife para Danae Gabinete Psicología y Sinapsis Formación:
«El manejo del TLP: Una brújula sin agujas»
23/01/24 – Cápsula Formativa para los trabajadores de CPB Serveis de Salut Mental acerca de «Sexología, Sexualidad y Salud Mental»
15/09/23 – Invitado a la VIII Jornada de Sexología Clínica (Bogotá, Colombia) en la Clínica Marly con la charla «De Deimos a Eros, Del Dolor al Placer: Como resolver la dispareunia y el vaginismo con la Terapia Breve»
05/09/23 – Participación en el Programa «Ganbara de Cerca» de Radio Euskadi (EITB) Hablando de psicología y el pensamiento positivo.
https://www.eitb.eus/es/nahieran/radio/radio-euskadi/ganbara-de-cerca/detalle/9300178/
Minuto 28:00
25/04/23 – Participación en el Programa «Ganbara de Cerca» de Radio Euskadi (EITB) Hablando de psicología y humor.
https://www.eitb.eus/es/nahieran/radio/radio-euskadi/ganbara-de-cerca/detalle/9183567/
Minuto 28:20
15/08/22 – Invitado a la VII Jornada de Sexología Clínica (Bogotá, Colombia) en la Clínica Marly con la charla «Sexología Breve Estratégica: ¿Cómo abreviar el tratamiento en terapia sexual?»
(2021 - Actualmente) - Docente en el Máster de Salud Mental Comunitaria de la Universitat de Barcelona (UB): "Terapia Sexual y de Pareja"
(2021 - Actualmente) - Docente en el Máster de Profesorado de Secundaria, de la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB) hablando de "¿Es necesario trabajar la educación sexual en las escuelas?"
28/02/20 - Invitado a la VI Jornada de Sexología Clínica (Bogotá, Colombia) en la Clínica Marly, con la charla "¿Se puede resolver un problema de erección en una sesión?"
01/11/19 - Finalista en el "1er Premi d'Innovació de CPB Serveis de Salut Mental", por la propuesta "PASA+", un programa de Atención Integral a la Sexualidad i la Salud Mental.
2013 - Entrevista para el blog NINFO
10/06/2019 Presentación junto con Sílvia Rodríguez de un "Programa de intervención para familias de pacientes adultos diagnosticados con Organización Límite de la Personalidad, en el transcurso de un tratamiento en Hospital de Día".
2015 - Colaboración en la revista "Sa Tramuntana" (idioma Català)
Article 1
Sexualitat: la guspira de la vida
Encetem un nou apartat a la revista “Sa Tramuntana” que s’anomena Converses de llit.
Què és una conversa de llit? Que jo sàpiga al llit s’hi pot parlar de qualsevol cosa sempre i quant vagis acompanyat. Si ho fas amb el coixí també és lícit però potser queda estrany, millor no ho expliquis a ningú.
Al llit tot s’hi val, i tot i que a mi al llit m’agrada divagar sobre l’ànima humana i navegar per el món dels somnis, al llit tots sabem què s’hi cou i què s’hi fa. I s’hi couen les millors receptes sempre que hi hagi els ingredients adequats i la fogositat justa per a cada plat. Aquesta és doncs, la pretensió d’aquest apartat, parlar del que passa als dormitoris (o a qualsevol lloc).
I és que la sexualitat té cabuda a tot arreu. El sexe és el motor del món. La gent afirma que són els diners que mouen al món, però abans dels diners ja existia el sexe i el món es movia. I qui més qui menys, ningú s’escapa del influx que genera aquest mot intrusiu que ens governa la conducta, a vegades, de manera descontrolada.
Com deia, el sexe té cabuda a tot arreu. Per exemple en la gastronomia n’hi ha cents d’exemples. Des de la fruita amb forma fàl·lica procedent de les Canàries, passant per les ostres que simulen l’entrecuix femení, els melons o els cocos (sinònims estimables per igual) i no ens oblidem en cap moment del nap ni de la patata. La cuina és un rebost ple d’eufemismes sobre la sexualitat, i en els àpats es poden convertir en un preàmbul interessant d’una nit de passions desenfrenades.
Posem connotacions sexual a tots aquells verbs als quals s’hi afegeix la partícula “la”, com fica-la o endinya-la. Passen a tenir un altre prisma semàntic mots com penetració o membre, que són aplicables en diferents contextos però tothom apunta ràpidament en la mateixa direcció.
El nostre cos mateix, sense donar-nos compte, és tot sexe. La nostra pell conforme l’òrgan més gran del cos, i té unes possibilitats d’estimulació erògena impensables. Des de qualsevol carícia o qualsevol petó, jugar a recórrer la silueta de l’altre persona, l’auto estimulació, una abraçada…
El nostre pensament també és sexual. No només és sexual sinó que és absolutament necessari per a la sexualitat. Els pensaments involuntaris que ens transporten a imatges vives i excitants amb tota aquella persona que desitgem. El fet de poder dirigir el nostre pensament cap a la fantasia desitjada. O la traïció dels somnis que, com un Cupido cec, ens ajunten amb les persones menys esperades i ens fabrica les situacions més estrambòtiques.
La nostra personalitat i la nostra identitat incorpora una part necessària en la que hi ha una relació de l’individu en el si de la sexualitat, en el què s’identifica amb uns gustos particulars en cada cas, que poden anar-se transformant i adquirint diferents matisos amb els anys i les experiències acumulades.
També adjudiquem valor sexual a altres objectes. Segons alguns experts, el cotxe és el suposat equivalent al fal·lus masculí. Tot i que no va mal encaminada l’analogia, si pensem en aquella competició de voler tenir el cotxe més car, més gran, amb més potència i el que pugui fer més quilòmetres sense haver de parar per omplir el dipòsit.
Aquesta competitivitat absurda ens cega d’allò que és més important, que és gaudir, tant sigui a la carretera, com sigui al llit. Amb la necessitat de voler demostrar una superioritat quantitativa, passem per alt que la gent que gaudeix més de l’activitat sexual és més per un criteri qualitatiu.
El cert és que alhora de la veritat, les persones que van amb un “Opel Corsa”, són els que van més tranquils i amb la total seguretat de que mai els voldran robar l’aparell. L’autoestima i la seguretat també són vitals al llit. Saber quines són les teves aptituds i saber-les aprofitar sempre és molt millor que voler allò d’un altre, que sovint pot semblar superior en aparença.
Per sort o per desgràcia no disposem d’una autoescola de sexualitat que ens ensenyi a maniobrar adequadament. Sort que encara no s’ha inventat un lloc que ens digui com s’han de fer les coses al llit i que permeti la lliure creativitat de la parella establir les normes.
Per desgràcia encara ens queda molt per aprendre.
Article 2
Sexualitat i consum
Previously on “Converses de llit”:
A l’anterior article comentava que la sexualitat té cabuda a tot arreu. Per evitar que els més vius ja es comencin a fregar les mans i es posin a mirar amb lascívia tot el que ens envolta, hem de pensar que això pot suposar més un inconvenient que no pas un avantatge.
Som animals sexuals i, en el cas de l’ésser humà, com que no tenim clarament diferenciats uns períodes de zel, som sempre susceptibles a l’estimulació sexual. El món del marketing és conscient d’aquesta qualitat humana i se n’aprofita sovint.
Cada vegada més la publicitat deixa clar que no ens intenta vendre un producte fent referència la seva qualitat. La publicitat apunta directament als mecanismes persuasius i seductors més irracionals. Perquè ens entenguem, els anuncis cada vegada ens informen menys del producte i intenten impactar-nos emocionalment.
Per això, és important entendre la relació entre la sexualitat i el consum (que no és el mateix que consumisme sexual) perquè sent conscients de quina manera ens impacta determinat tipus d’informació, podem ser més crítics i menys influenciables per aquestes tècniques.
El sexe ven i, presentat de manera tan explícita com implícita, en els anuncis publicitaris a la televisió ens criden la nostra atenció. En trobem nombrosos exemples, tan sols per il·lustrar-ne alguns:
La popular marca de desodorant Axe sempre empra aquest truc per vendre’ns els seus productes. S’utilitzen frases com “fins i tot els àngels cauran”. El més recent és l’anunci on un home que acaba de construir tot sol una arca (com la de Noé) es ruixa amb l’esprai. No sé pas quina olor deu fer perquè se senti des de quilòmetres enllà i aconsegueixi que un ramat de dones de tot tipus, en fila índia, van entrant de dues en dues a l’arca per salvar-se del gran diluvi i així poder tornar a repoblar la terra. I la humanitat només es pot repoblar d’una sola manera, si m’enteneu…
Més típic i tòpic és l’anunci de l’home que s’està afaitant segurament sense necessitar-ho. La qüestió és que li queden les galtes amb una suavitat digne del cul d’un nadó, i triga mil·lèsimes de segon en aparèixer una mossa espectacular que es delecta amb el simple tacte de la part acabada d’esquilar. Els dos riuen i gaudeixen d’aquest moment de plenitud i complicitat. Aquesta escena, traduïda a la vida real, es converteix en un malson lleganyós en el qual ens omplim la cara de talls i de tiretes de paper de vàter mentre la dona amb els cabells desperrucats remuga per la nostra lentitud.
Per acabar, un anunci que em causa particular gràcia és el d’una coneguda marca de xampú, sense dir noms. Prou de publicitat gratuïta!. Una parella està asseguda al sofà quan de cop es miren picarescament i fugen corrents escales amunt i, mentre es despullen, deixen la roba pel camí. Tot apunta a un moment de frenesí, però la dona es tanca al lavabo deixant al pobre home amb cara de circumstància. La dona es posa a la dutxa i quan s’aplica el xampú sobre la seva cabellera, el plaer que obté és tal que, literalment, li provoca gemecs i orgasmes. I l’home a fora amb cara de no entendre res.
Augmenten les ventes quan el consum d’un producte ens “promet” un triomf eròtic. Ens relacionen els productes amb sensacions de gratificació , però és responsabilitat nostra poder discernir quina és la intenció de l’anunci i quin és el producte que ens trobarem a la realitat.
Per cert, si algú mai sent parlar que fabriquin el xampú orgàsmic, també per a homes, que m’avisi.
Article 3
Sincronitzem els nostres rellotges!
Diuen les males llengües (perquè les bones saben quan toca callar) que quan estàs mantenint relacions sexuals, si els membres que hi participen aconsegueixen tenir un orgasme alhora, la magnitud del plaer aconseguit és tal, que una sent com si sortissin focs artificials de la vagina, i un sent com si el penis se li desfés com una espelma calenta.
Per a moltes parelles aconseguir l’orgasme simultani s’ha convertit en el “Sant Grial” de la sexualitat. No només es concep com al final més plaent possible, si no que hi ha tot darrera unes implicacions implícites que es donen per suposades, tals com que és símbol de compenetració sexual, es considera que és fruit d’un bon vincle de parella i d’empatia sexual.
També, n’estem tips de veure pel·lícules en les que l’home i la dona es troben en un bar, es miren, s’agraden, ell li diu “xata, som-hi cap a casa” i ella aclaparada somriu tímidament i el segueix. Arriben a casa, tiren la jaqueta i la bossa al terra i es comencen a enrotllar apassionadament al sofà. Ell l’agafa per les cuixes i l’aixeca en braços i se l’endú el llit, mig nu. La tira al llit, s’acaben de treure la roba interior i ell es posa a sobre, fan quatre embranzides seguides de quatre gemecs mentre ella obra la boca i tanca els ulls. Finalment, fa una última embranzida amb força, els dos criden com gaseles i ell queda rendit al seu costat, s’abracen extasiats desprès del clímax incomparable d’aquell acte sexual perfecte realitzat en vint segons.
Aquests factors han contribuït en que l’orgasme simultani que es converteixi en l’objectiu del coit, en un mite que moltes parelles busquen i que resulta invalidant.
No pretenc negar les sensacions que un sent quan succeeix, les reaccions són evidents, i tothom que ho hagi experimentat en alguna ocasió ho pot constatar. La crítica és el valor i l’atenció que rep, que al final és el que genera frustracions i invalidacions.
Més important que l’orgasme simultani, i fins i tot abans que l’orgasme és la satisfacció. Quan un manté relacions sexuals és per rebre algun tipus de plaer. L’orgasme és plaer independentment del moment i de la manera amb el que s’aconsegueix.
En el sexe s’ha de ser egoista. Però sempre s’ha de ser un egoista paradoxal. Un ha de pensar en aquelles coses que li resultin plaents i preocupar-se de gaudir, perquè quan això succeeix, alhora estem donant senyals a l’altre persona de que s’està passant una bona estona. I de les coses més agraïdes en la sexualitat és veure gaudir a la teva parella.
A consulta, molta gent es queixa de que la seva parella sexual només està centrada en què li pot agradar, constantment preocupat de donar-li tot el plaer que necessiti, i tot i que en moments és una actitud agraïda, pot resultar pesat i manifesten “jo el que voldria és que es deixi anar i veure’l gaudir també, no servint-me”.
Si es vol aconseguir l’orgasme simultani, el primer que s’ha de fer és no plantejar-se si es vol aconseguir o no i dedicar-se i posar tota l’atenció en allò que a un li resulta plaent.
L’orgasme simultani en sí, com a idea no és dolenta. És el valor social que s’ha creat a partir d’aquesta idea. No és l’orgasme simultani si no tot allò que l’envolta, les idees que s’han creat al voltant que impedeixen arribar-hi.
El problema de l’orgasme simultani no és el fet de no aconseguir-lo, lo negatiu és el fet de creure que és el que s’ha d’aconseguir, creure que si no s’aconsegueix l’acte sexual ha estat insatisfactori (i sentir-se insatisfet per aquest motiu!). Lo negatiu és l’exigència de buscar-ho i que fa perdre l’espontaneïtat, la llibertat i el plaer, justament necessaris per aconseguir-lo.
Lo positiu és que volent-se donar un plaer a un mateix, de rebot se li doni a l’altre, i de casualitat, de tant en tant, resulti que el moment de clímax arribi als dos alhora.
Seguint amb la metàfora (i la paradoxa) perquè surtin els focs artificials i l’espelma es desfaci, no les hem d’encendre directament, tant sols hem de jugar amb foc ben a prop.